dimarts, 30 de març del 2010

SEXUALITAT INFANTIL (REPORTATGE)

Encara que et puga estranyar, és normal que a estes edats tan primerenques els xiquets senten una certa atracció pel sexe oposat, encara que no és ni de lluny una atracció com la que podem sentir nosaltres. No hi ha res de pervers ni de brut.
No has de pensar que el teu fill té una idea del sexe que li atrau tan poderosament com per a trencar la imatge idíl·lica que tenim d'ell. El que succeïx és que, igual que durant una època li dóna per tocar amb les mans tot el menjar per a experimentar amb la seua textura, ara té inquietud per comprovar perquè els xiquets tenen pene i les xiquetes no.
A més, ara hi ha una influència més: els encanta imitar conductes que veuen en el demés, en alguna pel.lícula, etc. Com reaccionar davant açò? Primer tranquilitzar-se i no vore en això un escàndol, sinò la naturalesa, i per supost, ni cridar-li ni tindre una baralla.
Què és es que temem? Els tabús són un error que ens limiten com a pares i com a fills. Les coses hi ha que parlar-les, sense por i sense pressió. Partint d'ací cal escoltar i explicar.